Molsa i falguera

Molsa

La reproducció de les molses:

Les molses són plantes molt senzilles que no tenen teixits vasculars ni produeixen llavors. Viuen en llocs humits ja que necessiten aigua per reproduir-se. El cicle vital de les molses presenta alternança de generacions, això vol dir que s’alternen dos tipus d’individus diferents: els gametòfits i els esporòfits.
• Els gametòfits són individus que produeixen cèl•lules reproductores masculines i femenines. Quan hi ha prou aigua al sol, les cèl•lules reproductores masculines, produïdes als anteridis, neden fins a les cèl•lules reproductores femenines que es localitzen arquegonis. El gametòfit és el que anomenem pròpiament molsa.

• L’esporòfit és l’individu que es forma un cop s’han unit les cèl•lules reproductores femenina i masculina (fecundació).L’esporòfit, creix sobre el gametòfit, que és on s’ha produït la fecundació. L’esporòfit forma espores, les quals, en caure a terra, germinen i formen un nou gametòfit, i el cicle és a punt per torna a començar.



Falguera

Les falgueres , que pertanyen al grup dels pteridòfits, són les plantes vasculars més primitives. No tenen llavors, i estan encara poc adaptades a la vida terrestre. La seva cutícula i els seu sistema vascular encara no estan prou perfeccionats. Per això es troben preferentment en llocs humits o poc assolellats.
Les falgueres es caracteritzen per posseir un sistema vascular o de transport, és a dir, per tenir vasos conductors. Hi ha dos tipus de vasos:
-El xilema, que transporta aigua i sals minerals (saba bruta) des de les arrels fins a les fulles.
-El floema, que transporta aigua amb biomolècules orgàniques produïdes durant la fotosíntesi (saba elaborada) de les fulles a la resta de la planta.
Les falgueres tenen, a més, veritables arrels que fan la funció de suport i capten l’aigua i els nutrients; tija, que fan la funció de suport i condueix les substàncies, i fulles, on es duu a terme la fotosíntesi.
Estan perfectament adaptades a la vida terrestre i han desenvolupat una coberta protectora anomenada cutícula, que els permet viure en llocs que no són humits.