Les plantes amb llavors

Les plantes amb llavors
Les plantes i llavors, també anomenades espermatòfits, es caracteritzen per tenir llavors formades en uns òrgans especials, les flors .La llavor és una estructura protectora que conté l’embrió de la nova planta i substàncies alimentàries de reserva .L’embrió es manté inactiu dins la llavor fins que es donen condicions favorables perquè germini.
La reproducció de les plantes amb llavors
Hi ha plantes que es reprodueixen asexualment a partir d’esqueixos, fragments de la planta, com per exemple una tija, capaços de generar una nova planta, o a partir de gemmes, grups de cèl•lules a partir de les quals també es forma una nova planta.
En la reproducció sexual hi intervenen les flors. La flor conté els òrgans reproductors :
-L’òrgan reproductor masculí o androceu és format pels estams, que produeixen el pol•len, on hi ha les cèl•lules reproductor masculí.
-L’òrgan reproductor femení o gineceu és format pel pistil, que és on es formen les cèl•lules reproductores femenines.
Hi ha dos grans grups de plantes amb llavors, que es diferencien pel fet de tancar o no les llavors dins de fruits.
Les plantes sense fruit
Les plantes sense fruit, gimnospermes, són plantes amb flors que fan llavors, però que no les tanquen dins un fruit. Les flors d’aquestes plantes acostumen a ser petites i poc vistoses. L’agent pol•linitzador més habitual és el vent .Els representants més coneguts són el pi, l’avet, el xiprer o el cedre.
Les plantes amb fruit
Les plantes amb fruit, anomenades angiospermes, constitueixen el grup més nombrós dins el regne de les plantes. Presenten formes arbòries, arbustives i herbàcies.
Les flors d’aquestes plantes acostumen a tenir colors vius, olors perfumades, formes atractives i són plenes de substàncies nutritives. Totes aquestes característiques són una estratègia per atreure alguns animals que, a canvi d’alimentar-se de les substàncies nutritives, col•laboren en la pol•linització.
La característica principal de les plantes amb fruit és que, un cop s’han format les llavors, aquestes queden tancades dins d’una estructura especial, el fruit. El fruit prové d’una part del gineceu, l’ovari, que es torna carnós, s’endureix o canvia de forma. La funció del fruit és contribuir a la dispersió de les llavors i al procés de germinació.
Alguns exemples de plantes amb fruit són la margarida, els cactus, el romaní, el blat, el castanyer...

Molsa i falguera

Molsa

La reproducció de les molses:

Les molses són plantes molt senzilles que no tenen teixits vasculars ni produeixen llavors. Viuen en llocs humits ja que necessiten aigua per reproduir-se. El cicle vital de les molses presenta alternança de generacions, això vol dir que s’alternen dos tipus d’individus diferents: els gametòfits i els esporòfits.
• Els gametòfits són individus que produeixen cèl•lules reproductores masculines i femenines. Quan hi ha prou aigua al sol, les cèl•lules reproductores masculines, produïdes als anteridis, neden fins a les cèl•lules reproductores femenines que es localitzen arquegonis. El gametòfit és el que anomenem pròpiament molsa.

• L’esporòfit és l’individu que es forma un cop s’han unit les cèl•lules reproductores femenina i masculina (fecundació).L’esporòfit, creix sobre el gametòfit, que és on s’ha produït la fecundació. L’esporòfit forma espores, les quals, en caure a terra, germinen i formen un nou gametòfit, i el cicle és a punt per torna a començar.



Falguera

Les falgueres , que pertanyen al grup dels pteridòfits, són les plantes vasculars més primitives. No tenen llavors, i estan encara poc adaptades a la vida terrestre. La seva cutícula i els seu sistema vascular encara no estan prou perfeccionats. Per això es troben preferentment en llocs humits o poc assolellats.
Les falgueres es caracteritzen per posseir un sistema vascular o de transport, és a dir, per tenir vasos conductors. Hi ha dos tipus de vasos:
-El xilema, que transporta aigua i sals minerals (saba bruta) des de les arrels fins a les fulles.
-El floema, que transporta aigua amb biomolècules orgàniques produïdes durant la fotosíntesi (saba elaborada) de les fulles a la resta de la planta.
Les falgueres tenen, a més, veritables arrels que fan la funció de suport i capten l’aigua i els nutrients; tija, que fan la funció de suport i condueix les substàncies, i fulles, on es duu a terme la fotosíntesi.
Estan perfectament adaptades a la vida terrestre i han desenvolupat una coberta protectora anomenada cutícula, que els permet viure en llocs que no són humits.

La relació en les plantes

Les plantes es relacionen amb el medi i responen als canvis ambientals .Les respostes de les plantes són els tropismes i les nàsties.
Els tropismes
Els tropismes són canvis en la direcció del creixement de la planta com a resposta a estímuls procedents de l’entorn .Poden ser :
•Positius, si els òrgans de la planta s’acosten a l’estímul que els provoca.
•Negatius, si els òrgans de la planta s’allunyen de l’estímul que els provoca
Hi ha diversos tipus de tropismes:
•El fototropisme és el moviment de la planta respecte de la llum .Generalment, les arrels tenen fototropisme negatiu i les tiges i les fulles, fototropisme positiu.
•L’higrotropisme és el moviment de les arrels cap a les zones més humides del sòl. Generalment, és positiu.
•El geotropisme és el moviment de les arrels i la tija com a conseqüència de la força de la gravetat –les arrels segueixen la direcció de la força de la gravetat (geotropisme positiu)i la tija se n’allunya (geotropisme negatiu).
•El quimiotropisme és el moviment de les arrels respecte de les zones del sòl on hi ha més o menys concentració de sals minerals .
Les nàsties
Les nàsties són moviments d’una part de la planta. Per exemple, les flors del gira-sol es mouen seguint la llum solar, i les fulles de les plantes carnívores es tanquen al voltant de la seva presa. També hi ha plantes que en arribar la nit tanquen les seves flors.

Introducció

Aquest bloc a estat creat per una alumne de 1er d'ESO que penjarà treballs divertits com ara power points, enquestes...Si dubteu alguna cosa o no segui classes només us cal comentar!!!